Atención de caries de dientes

Què és la càries?

L’esmalt que recobreix les dents és un material sorprenent, gairebé tan dur com un diamant i porós alhora. És el material més fort que tenim a l’organisme, fins i tot més que el material que compon els ossos, i protegeix l’estructura interna de les dents i ens permet mastegar els aliments. Però cal saber cuidar-lo, i si consultem les dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no ho estem fent gaire bé: el 95 % de la població mundial pateix de malalties bucodentals, sobretot una que ataca directament l’esmalt dental: la càries.

Una càries no és res més que una infecció bacteriana en una dent. A la boca hi conviuen bacteris bons i d’altres de no tan bons. Els coneixem amb el nom de placa bacteriana. Cada vegada que mengem, el sucre que ingerim, si no l’eliminem amb una bona higiene oral, es queda a la boca i és metabolitzat per aquesta placa bacteriana i es produeixen uns àcids que fan que el pH de la boca disminueixi i es produeixi la desmineralització gradual de l’esmalt dental. És un procés lent, però que si no s’atura a temps pot arribar a “trencar” completament l’esmalt i fer que aquests microbis entrin a l’interior de la dent.

 Es poden prevenir?

El primer pas per no tenir càries és mantenir una higiene bucodental correcta. Però no és l’única cosa que cal fer. Quan ens raspallem les dents després dels àpats durant almenys dos minuts, amb la tècnica adequada i fent servir una pasta de dents amb fluor, no tan sols aconseguim fer fora els bacteris cariògens adherits a la superfície de l’esmalt, sinó que també contribuïm a la remineralització de l’esmalt dental.

Però els bacteris cariògens, que representen el 20 % de la flora oral, només són una de les parts del problema. Hi ha altres factors que contribueixen a l’aparició de càries i que també podem controlar (desafortunadament, n’hi ha d’altres, com ara consumir medicaments que causin sequedat a la boca o patir malalties que ens facin més propensos a la càries, com la diabetis, que no es poden eludir). El principal, i el més fàcil de controlar, és la dieta. El que mengem influeix directament sobre la salut de les dents: d’una banda, perquè poden ser productes perjudicials per a l’esmalt dental, com el sucre que “alimenta” els bacteris nocius o els àcids que l’erosionen; d’altra banda, perquè poden aportar vitamines i minerals que enforteixen les dents. Prendre lactis, consumir peix blau sovint o ingerir cinc racions diàries de fruita i verdura són bons exemples d’alimentació anticàries.

El darrer factor que ajuda a mantenir les càries a ratlla és visitar de manera periòdica el dentista. Espanya continua sent un dels països d’Europa on menys sovint es visita el dentista: actualment només el 65 % de les persones ho fa una vegada l’any. De fet, prop d’un 30 % dels espanyols reconeix que només va a una clínica dental quan el mal ja està fet i comencen a notar dolor. Una tendència que ha de canviar, ja que el dentista pot detectar les càries abans que s’agreugin, quan només són una petita taca blanquinosa a l’esmalt, i es poden solucionar d’una manera senzilla (i econòmica).

Com es tracta una càries?

Si la càries ha progressat a la boca i no ens n’hem adonat, l’habitual és que ens n’assabentem quan comença a fer mal. Aquest dolor significa que hi ha un problema que només por resoldre el dentista. Com? Doncs, normalment, empastant, mentre que si la infecció ha afectat el nervi de la dent caldria una endodòncia.

Els empastaments serveixen per reemplaçar el teixit destruït per un material nou. Abans aquest teixit se substituïa per una amalgama d’argent amb mercuri, que no tan sols era poc estètic, sinó que podia causar problemes a les persones amb al·lèrgia a aquest mineral. Ara aquestes amalgames es fan amb resines sintètiques, que intenten imitar al màxim la coloració natural de la dent i sobre les quals no es té cap notícia que hagin provocat problemes.

 Càries i embaràs: m’he de sotmetre a tractament?

Ja no hem de pensar que cada embaràs ens costarà una dent, com deien les àvies, però del que no hi ha cap dubte és que estar embarassada afecta la salut bucodental. L’embaràs provoca una sèrie de canvis hormonals que poden fer créixer el risc de patir infeccions com ara la càries. Per exemple, s’ha comprovat que es produeix un canvi en la saliva de les gestants, que s’acidifica el darrer trimestre i durant la lactància, i que els vòmits i les nàusees, sobretot durant el primer trimestre, no tan sols fan augmentar la presència d’àcids a la boca que malmeten l’esmalt dental, sinó que en dificulten la higiene i el raspallat.

Què es pot fer davant d’aquesta situació? Doncs a més de vigilar la dieta i extremar la higiene durant tot l’embaràs, a partir del segon trimestre es pot anar al dentista per fer-se una revisió i, fins i tot, tractar les càries abans que neixi el nadó.

Per què abans del naixement? Perquè ara sabem que amb l’embaràs no es perden dents, però també s’ha demostrat que tenir càries actives és un factor de risc, perquè aquests bacteris cariògens agressius poden arribar a la boca del nadó quan li fem un petó, quan li parlem, quan li bufem el menjar… Si volem que els nostres fills tinguin una boca sana, hem de començar per la nostra.

 Les càries a les dents de llet importen?

A la pregunta “Quan pot ser que una criatura tingui càries?”, la resposta és ben senzilla: “Quan tingui dents”. La càries és la malaltia crònica més freqüent entre els infants, amb una prevalença cinc vegades superior, per exemple, a la de l’asma. I és una malaltia crònica molt important.

Patir càries a una edat primerenca pot provocar, entre altres inconvenients, problemes d’espai quan surtin les dents definitives; per tant, és fonamental mimar les dents de llet. Aquestes primeres dents són més fràgils que les dels adults i cal protegir-les de les begudes ensucrades, evitar que la criatura s’adormi amb el biberó de llet o el seu suc preferit, rentar-les des que comencen a sortir (amb una gasa quan són nadons o amb raspall i pasta de dents des dels tres anys) i cal que un especialista en odontopediatria els hi revisi a partir del primer any.


botó vull una cita

748