ENDODÒNCIA

Què és l’endodòncia?

L’endodòncia és un tractament per a dents infectades o descompostes greument la causa de les quals parteix del nervi de la dent. El tractament consisteix a reparar i salvar les dents eliminant la polpa dental, per després netejar i segellar l’interior de la dent. La polpa dental és el teixit de l’interior de la dent que conté vasos sanguinis, nervis i teixit connectiu.

Fer un tractament d’endodòncia en dents en aquest estat repara les dents infectades i amb abscessos, que són infeccions caracteritzades per inflamació i acumulació de pus. També cal fer-lo quan les dents ja han arribat a aquest punt. Les causes per les quals es produeixen aquestes  infeccions poden ser càries, esquerdes o fractures o procediments dentals repetitius a les dents.

Alguns dels símptomes més comuns que poden fer pensar en la necessitat d’una endodòncia són:

• Dolor
• Sensibilitat a la calor o al fred de manera prolongada
• Sensibilitat a l’hora de mastegar i al tacte
• Inflor de les genives i decoloració

També, en alguns casos, el pacient pot no presentar símptomes.

La polpa és necessària durant el creixement i el desenvolupament de les dents. Una vegada que la dent ja és madura, pot sobreviure sense la polpa, gràcies als teixits que l’envolten. D’altra banda, el nervi no és important per a la salut de la dent, de manera que no tenir-lo no n’afecta el funcionament diari.

Quins tipus d’endodòncies hi ha?

Per classificar les endodòncies, és important tenir en compte que no totes les dents tenen el mateix nombre d’arrels ni de conductes radiculars. A les arrels de les dents és on es troben aquests conductes radiculars. Cada dent en té almenys un, però sovint les dents en tenen més d’un.

En funció de les dents que calgui tractar, les endodòncies es classifiquen en uniradiculars, biradiculars i multiradiculars.

Endodòncies uniradiculars

Són els procediments endodòntics que es fan a les dents amb un sol conducte radicular. Dents com les incisives centrals i laterals, les primeres i les segones premolars inferiors i els ullals superiors i inferiors solen tenir només una arrel i, per tant, un conducte radicular.

Endodòncies biradiculars

Són els procediments que es fan a les dents amb dos conductes radiculars. Dents com les segones premolars superiors solen tenir dos conductes radiculars, encara que només tinguin una arrel.

Endodòncies multiradiculars

Són les endodòncies que es fan a aquelles dents que tenen tres conductes radiculars o més. Les molars superiors i inferiors solen tenir quatre conductes radiculars, ja que acostumen a presentar dos canals a l’arrel mesial.

Malgrat que la majoria de les dents acostumen a tenir el nombre de conductes radiculars que s’ha descrit en cadascun dels tipus, totes les dents poden tenir variacions anatòmiques. És important que el dentista sigui qui localitzi i tracti tots els conductes radiculars per assegurar que el tractament d’endodòncia tingui èxit.

Avantatges de l’endodòncia

Una endodòncia és un tractament que permet curar o sanar una dent original que té una infecció o una descomposició. El tractament es porta a terme de manera ràpida i sense gairebé dolor i té múltiples avantatges per al pacient que decideix sotmetre-s’hi, tant a curt termini com a llarg. Els avantatges principals d’una endodòncia són:

• Evita l’extracció d’una dent natural. El tractament d’endodòncia permet salvar i reparar dents descompostes o infectades greument i permet al pacient conservar la peça dental original.
• Evita l’halitosi i altres conseqüències. Les dents infectades poden provocar conseqüències més enllà del dany de la mateixa dent, com ara l’halitosi. Recuperar una dent infectada no només és beneficiós per a la peça dental, sinó per a la salut del conjunt de la boca.
• És un tractament no dolorós. L’endodòncia és un tractament que gairebé no produeix dolor al pacient durant el procés. La tecnologia actual el converteix en un tractament sense dolor, ràpid i segur. De fet, hi sol haver dolor abans de fer-se el tractament, ja que les infeccions i les descomposicions produïdes per càries acostumen a ser molestes.
• Recupera la masticació sense molèsties. Les dents danyades poden ser sensibles quan s’exposen a aliments freds o calents i també al tacte o la masticació d’alguns aliments. El tractament d’endodòncia permet tornar a menjar amb normalitat quan la dent està completament recuperada.
• Prevé tractaments dentals més cars. Una dent descomposta pot provocar el moviment de les dents adjacents. Per tant, amb un tractament d’endodòncia que recuperi la salut d’una peça dental també es pot prevenir la necessitat de tractaments més cars com l’ortodòncia en el futur.

Fases del tractament d’endodòncia

L’endodòncia és un tractament que consisteix a sanar una dent infectada de manera greu. El tractament, que consta de cinc fases, comença amb una radiografia i un diagnòstic de l’estat del pacient i finalitza una vegada que la dent ja està restaurada. Aquestes són les 5 fases d’una endodòncia:

1. Radiografia i diagnòstic. El primer pas d’una endodòncia és fer una radiografia per valorar la possible afectació de la polpa o del nervi de la dent. Aquesta radiografia permet fer un diagnòstic al dentista, per decidir quin tractament és l’adequat.

2. Anestèsia local. El procés d’endodòncia comença amb l’aplicació d’anestèsia local per adormir la zona. A més, es col·loca un dic de goma al voltant de la dent per evitar que hi entri saliva o sang mentre es fa l’endodòncia.

3. Extracció pulpar. Per accedir al nervi i a la cambra pulpar, es perfora la dent. S’elimina de la dent tant la polpa com els bacteris i el teixit nerviós descompost. Després, es raspen i es llimen els costats dels conductes radiculars. Un cop fet, s’eliminen les restes amb clorhexidina o hipoclorit de sodi.

4. Segellat radicular. Amb la dent completament neta i desinfectada, se segellen els conductes. Es col·loca una pasta especial per al segellat i gutaperxa, un compost de goma, al conducte radicular de la dent.

5. Restauració de la dent. Habitualment, les dents que necessiten una endodòncia també tenen alguna fractura o una càries extensa. Sovint cal col·locar una corona o una altra restauració per protegir la dent i restaurar-la completament, tant per a la funció masticatòria com estètica.