Tornar al Blog

Mobilitat dental: símptomes i tractaments

Mobilitat dental: símptomes i tractaments
14/04/2021 |

La mobilitat de les dents és un signe clínic que pot reflectir el grau de destrucció del lligament periodontal causat per infeccions localitzades a les genives i les estructures que envolten les dents (lligaments i os) i que els proporcionen suport i estabilitat. Aquestes infeccions són produïdes per bacteris que s’originen a la placa bacteriana.

Com es produeix la mobilitat dental?

Causa principal: acumulació de placa i tosca dentària

L’acumulació de placa bacteriana i càlcul sobre les dents és un indici d’una mala higiene bucal i una tècnica de raspallat incorrecta. Com a resultat, la placa s’endureix amb el temps i es converteix en tosca dentària, que és difícil d’eliminar amb el raspallat manual i requereix una neteja de boca professional.

Aquesta acumulació de tosca dentària i càlcul és la llar de molts bacteris, la qual cosa provoca canvis perjudicials a la geniva adherida a les dents. Mentre la tosca dentària hi romangui, la geniva continuarà vermella i inflada, ja que causa un dany continu a les genives. Sense els hàbits d’higiene bucal adequats, el càlcul augmentarà progressivament en quantitat, de manera que farà que les genives es retreguin i es creï més espai per a l’acumulació de tosca dentària.

Amb el temps, aquesta acumulació de tosca dentària produirà com a resultat l’afluixament de les dents, ja que l’estructura de suport de les dents anirà reculant gradualment i n’empitjorarà la condició.

Si les condicions d’higiene continuen sent les mateixes, arribarà un moment en què la dent només estarà subjecta per la tosca dentària i la geniva perdrà la unió. Aquesta condició va acompanyada de pèrdua òssia, que dona lloc a la pèrdua de la dent.

Altres causes de la mobilitat dental

Altres causes de la mobilitat de les dents poden ser:

  • Una mossegada traumàtica com a resultat d’una mala alineació de les dents, la qual cosa provoca un trauma continu al periodonci de les dents.
  • Els hàbits parafuncionals, que inclouen el carrisqueig de les dents (bruxisme), també poden provocar que les dents s’acabin movent.
  • La falta de dents fa que altres dents quedin mal posicionades i provoquin contactes prematurs o anormals, la qual cosa, combinada amb un problema de genives, pot conduir a la mobilitat de les dents.
  • Els cops o les lesions poden provocar la mobilitat de les dents i fins i tot la pèrdua d’aquestes.

Com es pot prevenir la mobilitat dental?

Amb una higiene adequada, es pot prevenir la pèrdua de dents. Quan es percep la presència de l’acumulació de tosca dentària dura al voltant dels marges de la dent, cal considerar-ne immediatament l’eliminació mitjançant una neteja de boca professional.

Graus de mobilitat a les dents

El grau de mobilitat de les dents defineix en gran mesura l’èxit del procediment. La dent està unida a l’os mitjançant lligaments periodontals, per la qual cosa hi ha una mobilitat dental natural i fisiològica de fins a 0,25 mm.

Hi ha tres graus de mobilitat de les dents:

Grau 1

Mobilitat dentària d’1-2 mm.

Això es pot revertir mitjançant el tractament de raspament i allisament radicular i el manteniment correcte a casa, que inclou el raspallat tres vegades al dia durant dos minuts amb un raspall de dents suau, fer servir fil dental cada dia i l’ús de col·lutori bucal dues vegades al dia.

Grau 2

Mobilitat de la dent superior a 2 mm, sense moviment vertical de la dent.

Aquest grau requereix un procediment més extens, diferent al que s’ha esmentat per al grau 1.

En aquest cas, la ferulització de les dents amb mobilitat a les dents adjacents sanes i normals pot ser eficaç. Cal fer el tractament de raspament, poliment, raspatge profund i allisament radicular. Es poden administrar antibiòtics per alterar la flora patògena a la flora normal.

L’èxit de la mobilitat de grau 2 depèn d’una meticulosa higiene bucal. En els graus 1 i 2, les possibilitats de tornar a l’estabilitat anterior són força altes.

Grau 3

Mobilitat de la dent superior a 3 mm.

La dent és mòbil en tots els sentits i es mou verticalment a la cavitat. Una dent així és difícil de salvar i normalment condueix a una extracció.

Conseqüències de la mobilitat dental

La conseqüència principal de la mobilitat de les dents és que les arrels s’exposen cada vegada més, la qual cosa afecta l’aparença estètica i l’oclusió, ja que desapareixen els harmoniosos contactes dentals responsables del procés de masticació i del perfil facial.

Si la mobilitat de la dent és exagerada i, per tant, el pronòstic és dolent, l’única solució és l’extracció i la rehabilitació posterior mitjançant ponts, si les dents adjacents que actuïn com a pilars són prou fortes per a aquesta opció, mitjançant implants dentals o pròtesis mitjançant pròtesis removibles.

 

Pedir mi cita gratis
Pedir mi cita gratis
Nueva llamada a la acción
descobreix les nostres clíniques