Tornar al Blog

En què consisteix una extracció de premolars i per què s’extreuen?

extracció de premolars
18/08/2021 | | Adeslas Dental

Les dents que s’extreuen més sovint per motius d’ortodòncia són les primeres dents bicúspides, les premolars, que són les que hi ha just entre les canines o ullals i les molars o queixals. Però no han de ser sempre les premolars les que s’han d’extreure necessàriament, com veurem més endavant.

Quan és necessària l’extracció?

Apinyament

En termes generals, quan hi ha massa dents per a la mida de les arcades dentals, és possible que no hi hagi prou espai per poder alinear-les. Una solució habitual és crear l’espai necessari traient dents per permetre que les altres s’alineïn correctament. 

En els tractaments d’ortodòncia, la primera fase és esbrinar què cal fer, per la qual cosa és imprescindible fer registres i un estudi per dissenyar un bon pla de tractament.

No tots els casos requeriran extraccions; de fet, generalment no cal. Si és possible alinear totes les dents existents en una mossegada saludable i una posició correcta, no es farà cap extracció, però, per a certs pacients, una extracció dental és una solució eficaç per aconseguir unes dents rectes amb resultats duradors.

L’extracció de dents només es fa si és absolutament necessari: l’ortodontista considerarà totes les opcions per aconseguir un bon somriure abans de recomanar una extracció. 

Reducció vertical

D’altra banda, l’estètica facial és una part important de tot tractament d’ortodòncia. En molts casos es requereix l’extracció de premolars, no solament per alleugerir l’apinyament, sinó també per canviar el perfil facial. Suposadament, l’extracció de premolars proporciona una certa reducció vertical. 

Procediment d’extracció

Si la dent està sana i ha erupcionat completament, generalment es pot extreure de manera simple: el dentista farà servir una eina similar a un fòrceps per moure gradualment la dent cap endavant i cap endarrere fins que s’afluixi i finalment es desprengui de l’os. 

L’extracció es fa sempre amb anestèsia local per assegurar-se que el pacient no sent res. La recuperació és ràpida i el més normal és que no calguin punts de sutura.

El grau d’apinyament i l’edat del pacient tenen un paper important en la decisió de tractar una maloclusió amb extracció de dents permanents o sense. 

Quines dents s’extreuen en cada cas?

Les dents extretes varien segons les necessitats específiques i individuals de cada cas. Es pot extreure una combinació de dents, com, per exemple, quatre dents premolars, dues dents premolars superiors o dues d’inferiors, una sola dent incisiva inferior o les segones molars superiors i inferiors. En termes generals, es pot extreure qualsevol dent per ajudar l’ortodontista a aconseguir una mossegada adequada i un perfil de teixit tou i eliminar l’apinyament.

Normalment, per mantenir la simetria, cal extreure peces als dos costats de la mateixa arcada, i fins i tot, segons el cas, de vegades cal extreure les dents corresponents adjacents per mantenir la relació oclusiva entre arcades.

L’extracció d’un nombre senar de dents és habitual quan cal tractar l’asimetria en el patró de mossegada o la mossegada traumàtica.

Els queixals del seny no es consideren en els casos d’extracció d’ortodòncia, ja que la seva extracció no crea l’espai necessari a la boca per eliminar l’apinyament. Les molars es mouen d’endarrere cap endavant de la boca, i no pas al revés.

L’erupció dels queixals del seny sovint es produeix simultàniament amb l’aparició o l’augment de l’apinyament anteroinferior. És una creença comuna que això es deu a la pressió cread a per l’erupció dels queixals del seny. No obstant això, l’evidència actual suggereix que els queixals del seny tenen un paper poc important en l’apinyament tardà de les incisives inferiors. Per tant, no hi ha cap evidència que avali la recomanació d’extreure els queixals del seny per prevenir l’apinyament tardà de les incisives.

A l’hora de decidir quines dents cal extreure, l’ortodontista considerarà la millor manera de col·locar les altres dents en la posició correcta i saludable, amb la mínima alteració possible de la boca o la forma facial del pacient i les posicions de la llengua.

<!–[if lte IE 8]>
<![endif]–>Descubre los tipos de ortodoncia
hbspt.cta.load(2413139, ’34af9d17-9a21-4e4a-bdca-d4aead4b0c34′, {“region”:”na1″});
<!–[if lte IE 8]>
<![endif]–>Descubre los tipos de ortodoncia
hbspt.cta.load(2413139, ‘f59c7171-8e06-4368-8d7f-d7ba07ffd08e’, {“region”:”na1″});
<!--[if lte IE 8]>
<![endif]-->Nueva llamada a la acción
hbspt.cta.load(2413139, '63bce076-7afa-4b4d-a958-634f5be7589e', {"region":"na1"});
<!--[if lte IE 8]>
<![endif]-->descobreix les nostres clíniques
hbspt.cta.load(2413139, '810db232-334e-4d3d-8489-1e742e4a59e9', {"region":"na1"});