Tornar al Blog

Què és i quan es fa una obturació amb compòsit?

Què és i quan es fa una obturació amb compòsit?
17/02/2021 | | admin_adeslas

Obturació amb compòsit, què és?

Una obturació dental consisteix a reblir una dent amb càries o danyada amb un material específic per restaurar-ne la forma i la funció original.

Una vegada que l’odontòleg ha avaluat el cas i ha determinat que una obturació dental és la millor solució, fa el tractament de rebliment, el qual pot durar aproximadament entre 20 i 30 minuts.

Aquest rebliment pot ser de diferents materials. Els rebliments de compòsit tenen un aspecte més natural perquè el color és similar al de les dents. Per això, s’acostuma a fer servir a les dents frontals o a la part visible d’altres peces dentals. A més, el compòsit es pot fer servir per reparar dents trencades, amb desgast o estellades.

Tipus d’obturacions dentals

El tipus d’empastament dental adequat per a cada cas depèn de diferents factors, com ara:

  • L’extensió de la reparació
  • Les possibles al·lèrgies del pacient als materials
  • La ubicació de la cavitat
  • El cost

Els empastaments o obturacions depenen de si són directes, quan els fa l’odontòleg, o indirectes, quan els fa un laboratori protètic. Entre els empastaments directes hi ha els d’amalgama de plata i els de compòsit. Entre els indirectes, les incrustacions més habituals són les d’or i les de porcellana.

Empastaments directes de resines compostes o compòsits

Aquest compost té un aspecte més natural perquè es combina amb el color de les dents. Per això, les resines compostes són materials molt adequats per fer-los servir a les dents frontals o a les parts visibles de les dents.

Aquest tipus d’empastaments s’adhereixen químicament a l’estructura de la dent, la qual cosa els proporciona un suport més gran. El material aporta una gran versatilitat d’usos, ja que a més de fer-se servir com a material de rebliment per a les càries, també es pot utilitzar per reparar dents estellades, trencades o desgastades.

La preparació que necessita respecta les dents. En comparació amb les preparacions per a les amalgames, no cal eliminar tanta estructura dental.

La part negativa d’aquests empastaments és que són menys duradors que els d’amalgama i es poden tacar, igual que les dents. A més, poden no durar tant com les amalgames sota la pressió de la masticació i, en particular, si es fan servir com a material de rebliment per a cavitats grans. Tanmateix, funcionen més bé en cavitats més petites.

A causa del procés d’aplicació del material compost, la realització d’aquests empastaments pot trigar fins a 20 minuts, la qual cosa implica que el pacient passa més temps a la cadira dental. A més, el cost pot arribar a ser de fins al doble que el dels empastaments d’amalgama.

En resum, els empastaments de compòsit:

  • Tenen aspecte natural.
  • S’adhereixen a l’estructura de la dent.
  • No cal eliminar tanta estructura dental.
  • Funcionen més bé en cavitats petites.
  • Es poden tacar.
  • La col·locació pot trigar fins a 20 minuts.

Empastaments directes d’amalgama de plata

Són molt resistents al desgast, suporten bé les forces de masticació i són relativament econòmics. A causa del color fosc, no són la millor opció per a àrees molt visibles.

Un clar desavantatge d’aquest tipus d’empastaments és que cal destruir més estructura dental que en altres tipus d’obturacions. A més, els empastaments d’amalgama poden crear una decoloració de la dent i provocar un to grisós en l’estructura de la dent circumdant.

Encara que totes les dents s’expandeixen i es contreuen en presència de líquids freds i calents, que en última instància poden fer que la dent s’esquerdi o es fracturi, el material d’amalgama pot provocar més esquerdes i fractures, ja que pot experimentar un grau més ampli d’expansió i contracció, en comparació amb altres materials d’obturació.

Per acabar, cal destacar la controvèrsia existent per la presència de mercuri en la composició. Com que és tòxic, aquest component s’està deixant d’utilitzar per fer obturacions o empastaments.

Empastaments indirectes d’or

La durabilitat és molt alta, d’entre 10 i 15 anys almenys. A més, no es corroeix, pot suportar les forces de masticació i, estèticament, alguns pacients troben que l’or és més agradable a la vista que els empastaments d’amalgama de plata.

El desavantatge principal és que és més car que altres materials. A més, igual que totes les restauracions indirectes, implica més visites addicionals a la consulta dental. Una incrustació d’or col·locada immediatament al costat d’una obturació d’amalgama de plata pot provocar un xoc galvànic i causar un dolor agut. La interacció entre aquests metalls i la saliva fa que es produeixi un corrent elèctric.

Empastaments indirectes de porcellana

Les ceràmiques són més resistents a les taques que el compòsit, però també són més abrasives. Generalment, aquest material dura més de 15 anys i pot arribar a costar tant com l’or.

Com es fa el tractament

El tractament es fa de manera diferent en funció de si és una restauració directa o indirecta.

Procés d’un empastament directe

En els empastaments directes, que són els que fa el mateix odontòleg, el tractament es fa a la clínica i consisteix en els passos següents:

  1. Aplicació d’anestèsic local. Una vegada que l’àrea està adormida, l’odontòleg elimina la càries mitjançant l’ús de freses i turbina i segella l’àrea amb un rebliment.
  2. Enduriment amb llum especial. Els empastaments de resina composta s’endureixen sota una llum especial. L’odontòleg col·loca petites capes de material i s’atura diverses vegades per polimeritzar la resina i fer-la endurir, amb l’ajut de la làmpada de llum brillant.
  3. Poliment de la dent obturada. L’últim pas consisteix a polir la dent obturada mitjançant l’ús de freses.

Procés d’un empastament indirecte

En els empastaments indirectes, el tractament requereix dues visites a la clínica, ja que els empastaments es fan en un laboratori protètic.

En la primera visita, s’elimina la càries o l’empastament vell. Es pren una impressió per enregistrar la forma de la dent que s’ha de reparar i les dents que l’envolten. La impressió s’envia a un laboratori dental, que farà l’empastament de manera indirecta. Per protegir la dent mentre se’n fa la restauració definitiva, es col·loca un empastament provisional a la cavitat preparada.

En la segona visita, es retira l’empastament temporal i l’odontòleg col·loca i verifica l’ajustament de la restauració indirecta. Si l’ajustament és correcte, se cimenta de manera permanent al seu lloc.

Cures després de l’obturació

Per mantenir els empastaments en unes condicions òptimes cal seguir unes bones pràctiques d’higiene bucal, consistents a raspallar-se amb una pasta de dents que contingui fluor i fer servir fil dental almenys una vegada al dia. A més, és important visitar el dentista amb regularitat per fer revisions i neteges.

Si l’odontòleg sospita que un empastament pot estar esquerdat o té fuites, cal fer radiografies per avaluar la situació i decidir el tractament que cal seguir, ja que aquestes esquerdes o fuites poden provocar l’aparició d’una nova càries, si les restes de menjar i la saliva es filtren entre l’empastament i la dent.

 

<!–[if lte IE 8]>
<![endif]–>Pedir mi cita gratis
hbspt.cta.load(2413139, ‘7b4c78d8-50a7-4a70-a2fd-7b2acc15af63’, {“region”:”na1″});
<!–[if lte IE 8]>
<![endif]–>Pedir mi cita gratis
hbspt.cta.load(2413139, ’62b72027-bf24-488a-8623-e3bbe0df4e69′, {“region”:”na1″});
<!--[if lte IE 8]>
<![endif]-->Nueva llamada a la acción
hbspt.cta.load(2413139, '63bce076-7afa-4b4d-a958-634f5be7589e', {"region":"na1"});
<!--[if lte IE 8]>
<![endif]-->descobreix les nostres clíniques
hbspt.cta.load(2413139, '810db232-334e-4d3d-8489-1e742e4a59e9', {"region":"na1"});