BRÀQUETS METÀL·LICS

Què són els bràquets metàl·lics?

Els bràquets metàl·lics són la tècnica d’ortodòncia més comuna i estesa durant anys. Fets d’acer inoxidable d’alt grau, els bràquets metàl·lics es col·loquen a la part frontal o posterior de les dents d’un pacient per alinear-ne les peces dentals.

La funció és la mateixa que qualsevol altre sistema d’ortodòncia: la de moure les dents a una posició funcional i estètica correcta, de manera que es millora el procés de masticació i s’evita que una posició incorrecta de les peces dentals dificulti la higiene bucodental del pacient.

Estan formats per:

• Arc. Es fa servir per introduir la pressió necessària al bràquet i així redirigir la dent a la posició que es vol.
• Lligadura. Uneix el bràquet a l’arc, per permetre que aquest últim pugui aplicar la força necessària. Les lligadures poden ser metàl·liques o de goma, segons el tipus de força necessària que hagi de transmetre.
• Bràquet. Es fa servir per marcar el gir que es vol donar a la dent. No sempre es

col·loca al centre d’una peça dental, ja que depèn de la direcció que li vulgui donar l’especialista.

Malgrat els avenços i les innovacions en el camp de l’ortodòncia, els bràquets metàl·lics continuen sent els que es fan servir més gràcies a la gran versatilitat. L’eficàcia està totalment comprovada, ja que ajuden a col·locar les dents a la posició correcta, una cosa que no sempre es pot aconseguir amb els sistemes d’ortodòncia més nous.

Tipus de bràquets metàl·lics

Els avenços en matèria d’ortodòncia han fet que cada vegada hi hagi més tipus de bràquets, especialment de tipus metàl·lic, que són els que tradicionalment han tingut més èxit entre la població. Són els següents:

Bràquets metàl·lics de lligat convencional

És la tècnica d’ortodòncia per excel·lència. Es componen d’un arc, les lligadures i els bràquets pròpiament dits. En la gran majoria dels casos es col·loquen a la part frontal de les dents, de manera que són visibles per qualsevol persona, i en estar fabricats amb metall, també són els més antiestètics, almenys si es comparen amb altres alternatives més modernes.

Bràquets metàl·lics autolligables

Són similars als convencionals, amb la diferència que no es lliguen mitjançant cap lligadura. La fricció d’aquests bràquets és mínima.

Bràquets metàl·lics linguals

Són bràquets metàl·lics molt més estètics, ja que es col·loquen a la part interior de la dentadura, de manera que tenen el gran avantatge estètic que no són visibles des de fora. És un tipus d’ortodòncia més cara que la convencional.

Avantatges dels bràquets metàl·lics

Els bràquets metàl·lics continuen sent el tractament d’ortodòncia més efectiu per corregir defectes de posició de les dents, malgrat tots els avenços i les innovacions dels últims anys en aquesta àrea. Alguns dels avantatges més significatius són els següents:

• Gran precisió i resultats excel·lents. Els suports que aporten aquests bràquets proporcionen un suport permanent perquè les dents es vagin alineant i redreçant.
• El tractament d’ortodòncia més econòmic quant a qualitat/preu. Tenen una qualitat excel·lent per a l’ortodòncia, amb uns preus molt ajustats al perfil del pacient.
• Resistència. Aquest tipus de bràquets són més resistents que els transparents, especialment en relació amb alguns materials com la ceràmica o el plàstic, que es poden trencar més fàcilment.
• L’adherència a la dent és millor i més duradora que altres tipus d’ortodòncia, i no molesten els frens.
• Els bràquets metàl·lics no danyen les dents ni molesten, ja que no tenen caires afilats.

Fases del tractament en la col·locació de bràquets metàl·lics

1. Fase d’estudi. Com passa amb altres tractaments d’ortodòncia dental, l’especialista fa una anàlisi exhaustiva de la dentadura del pacient per detectar problemes en l’alineament de les dents i corregir-los. En aquesta fase, es fa un examen integral de la boca a través d’escàners, motlles 3D, radiografies o fotografies intraorals i extraorals per fer un diagnòstic personalitzat.

2. Fase activa. Una vegada definit el tractament que s’ha de fer, se cimenten els aparells. Aquesta fase consta d’una sèrie d’accions ben definides:

• Profilaxi dental per netejar correctament totes les cares de les dents, per després aïllar-les i mantenir-les tan seques com sigui possible.

• Posteriorment, es prepara la superfície dental a través d’un procediment conegut com a gravat àcid. L’objectiu és crear una zona microporosa perquè el bràquet metàl·lic s’hi pugui adherir millor.

• Es col·loca el ciment al bràquet i aquest es fixa a la cara frontal de la dent. Després, se n’eliminen les restes perquè quedi una superfície polida.

• Col·locació dels bràquets. Aquesta fase es pot fer a través de la cimentació directa, que consisteix a col·locar els bràquets un per un directament a les dents de la boca del pacient, o a través de la cimentació indirecta, en què l’ortodòncia es fixa prèviament als models del pacient. És un dels moments més crítics, ja que, si no estan posicionats correctament en termes d’altura i inclinació, és possible que la posició de les dents no es corregeixi de manera adequada.

3. Correcció de l’oclusió i tancament dels espais dentals, que finalitza quan les dents estan perfectament juntes.

4. Revisions periòdiques i acabat. Una vegada assolits els objectius, l’especialista pot recomanar al pacient que visiti la clínica regularment per determinar si les dents finalment estan en la posició correcta.

5. Retirada dels bràquets metàl·lics. Quan s’han assolit tots els objectius de l’ortodòncia, és el moment de retirar-la, i després es col·loquen els retenidors per garantir el manteniment dels bons resultats obtinguts.