- Tratamientos
- Ortodoncia
Motius per posar-se bràquets de porcellana
Els bràquets de porcellana estan fabricats d’un compost ceràmic, cosa que significa que poden ser transparents o del color de les dents. Els bràquets convencionals, per contra, estan fabricats de metall i són d’un color platejat brillant. Aquesta diferència fa que aquests bràquets siguin menys visibles.
Característiques dels bràquets de porcellana
L’avantatge principal és que són més estètics i proporcionen un aspecte més agradable i menys cridaner, especialment des de la distància. Però portar aquesta mena de bràquets té alguns desavantatges de tractament i cost.
Pel que fa al tractament, la resistència a la tracció és més gran que en els bràquets metàl·lics, i això fa que siguin més fràgils. Això pot provocar que hi hagi més ruptures durant el tractament i els inconvenients associats que això implica.
Aquesta fragilitat també fa que el tractament sigui més llarg que amb els bràquets metàl·lics, ja que caldrà fer servir forces més lleugeres i les dents es mouran més lentament.
Principals inconvenients
Un altre dels inconvenients principals és que els tractaments d’aquesta mena de bràquets són més cars, principalment per dues raons:
- el propi cost de l’aparell, que és més alt que el del metàl·lic.
- el tractament amb aquesta mena de bràquets demana més temps i més dificultats, com l’inconvenient d’haver de reemplaçar peces trencades.
Triar aquesta mena de tractament implica fer prevaldre l’estètica; s’ha de saber que és una alternativa més rendible a una altra mena de tractaments d’ortodòncia estètics com són l’ortodòncia lingual o l’ortodòncia invisible, amb fèrules transparents amovibles.
Recomendaciones
La revisión con un ortodoncista u odontopediatra, es recomendable a partir de la erupción del primer molar, es decir, 6 años.
Si tras una primera consulta con el ortodoncista o el odontopediatra se llega a la conclusión de que este tipo de tratamiento es necesario, éste se realizará en dos fases.
Primera fase
La primera fase comenzará de inmediato, mientras que el niño todavía tiene la mayoría de los dientes de leche en boca.
Englobará como objetivos, conseguir una masticación correcta, corregir hábitos orales dañinos, evitar el desarrollo de un problema e interceptar un problema en el desarrollo del niño.
También se guiará el crecimiento de los huesos de la mandíbula y del maxilar que sostienen los dientes, para que estos erupcionen en una posición correcta.
Segunda fase
La segunda fase se llevará a cabo a medida que el niño vaya creciendo, en el momento apropiado determinado por el propio crecimiento y las necesidades correctivas dentales.
La segunda fase está diseñada para mover los dientes permanentes a sus posiciones finales, mejorando así su funcionalidad y la apariencia facial del niño.
Tiempo de duración
En definitiva, el tratamiento ortodóncico y el crecimiento del niño están destinados a complementarse entre sí. Por ello, sincronizar el tratamiento con las etapas de crecimiento y de desarrollo dental de niño, puede aliviar tratamientos más drásticos e invasivos en el futuro.
Respecto al tiempo, cabe destacar que cada caso es diferente y dado que la evolución depende de diferentes factores como el propio crecimiento del niño o su colaboración para con el tratamiento en sí, la estimación es complicada. Aún así, lo normal es que la primera fase dure de 8 meses a año y medio, y la segunda fase de año y medio a dos años y medio.


