Traumatisme dental: què és i tipus de traumatismes

Un traumatisme dental es pot produir durant caigudes, lesions esportives o accidents de cotxe. El trauma pot anar des d’una simple laceració de llavis fins a una fractura de dent i fins i tot una fractura als ossos de la mandíbula.

Els traumatismes poden produir lesions als teixits dentals durs o lesions als teixits periodontals o teixits de suport de les dents.

Conseqüències de traumatismes en dents

Els traumatismes a les dents poden produir:

● Infracció de l’esmalt: fractura incompleta de l’esmalt sense pèrdua de l’estructura dental.
● Fractura no complicada de la corona: fractura sense polpa exposada.
● Fractura complicada de la corona: fractura amb polpa exposada.
● Fractura no complicada d’arrel-corona: fractura de la corona que s’estén per sota de la línia de les genives i involucra l’arrel de la dent, però no exposa la polpa.
● Fractura complicada corona-arrel: fractura de la corona que s’estén per sota de la línia de les genives i involucra l’arrel de la dent, però també exposa la polpa.

Lesions en el teixit periodontal

Si les lesions es produeixen en els teixits periodontales de la dent, les lesions es poden classificar en:

● Subluxació: mobilitat de la dent a causa d’una lesió a les estructures de suport.
● Avulsió: la dent està completament desplaçada fora de la cavitat de la dent.
● Luxació lateral: la dent es desplaça i es fractura un os veí.
● Intrusió: la dent és empesa cap a l’interior de l’os.
● Extrusió: la dent és empesa cap a fora de l’os.

Quan una dent ha patit un traumatisme és una emergència dental i s’ha de tractar de manera oportuna. El lligament periodontal connecta la dent i l’os. Aquest lligament pot sobreviure durant 2 hores si la dent cau. La dent s’ha de mantenir en saliva, llet o solució de Hank per donar-li l’oportunitat de sobreviure i poder-la reimplantar.

Tractaments per tipus de traumatisme dental

Els tractaments necessaris segons el tipus de traumatisme són:

● Subluxació: fèrula flexible per estabilitzar la dent durant 14 dies, dieta tova i monitorització de la dent després de l’estabilització.
● Extrusió: reposicionament de la dent i estabilització amb fèrula durant 14 dies. La vitalitat de la dent s’ha de monitoritzar. Si la dent deixa de ser vital pot necessitar un tractament de conducte.
● Luxació lateral: reposicionament de la dent, estabilització amb una fèrula durant 4 setmanes i dieta tova. Cal monitoritzar-ne la polpa, ja que si perd la vitalitat caldrà fer la teràpia del conducte radicular
● Intrusió: els possibles tractaments són l’erupció espontània, tractament d’elecció per a dents que no estan completament desenvolupades; reposicionament amb ortodòncia o reposicionament quirúrgic per a intrusions severes. La reabsorció i l’anquilosi són un risc de les dents intruïdes. El tractament de conducte es fa servir per prevenir la reabsorció dins de les 3-4 setmanes següents.
● Avulsió: es torna a col·locar la dent, es ferulitza durant 2 setmanes i se segueix una dieta tova. Es recomana tractar el conducte radicular dins dels 7-10 dies següents.
● Fractura del teixit dur de les dents: el tractament inicial és estabilitzar els fragments amb una fèrula i potser extirpar el nervi en funció de la gravetat de la fractura.

El tractament definitiu depèn de la gravetat de la fractura i pot incloure des de la col·locació d’una corona, l’extrusió ortodòntica, l’extrusió quirúrgica o fins i tot l’extracció i la posterior reposició amb un implant osteointegrat.