Què és l’alveolitis i com es tracta?

L’alveolitis és una complicació que es pot presentar després d’una extracció dental.

Es tracta d’una afecció de la cavitat oral força dolorosa de la qual cal estar informat, ja que afecta fins a un 5 % dels pacients. 

L’alvèol dental està constituït per l’os que envolta les arrels de la dent. Després d’extreure una dent queda un espai buit al lloc on estava implantada, per la qual cosa l’alvèol dental queda exposat.                             

Després d’una extracció dental es forma un coàgul de sang. A partir d’aquest coàgul s’origina un teixit que permetrà que es desenvolupin l’os i la geniva. Aquest teixit s’anomena teixit de granulació.

L’alveolitis es produeix quan el coàgul de sang no es forma del tot, s’infecta o es desplaça del seu lloc abans que el teixit de granulació s’hagi desenvolupat. Aquesta situació deixa exposat l’os.                       

Hi ha diversos tipus d’alveolitis, que inclouen:

1. Alveolitis seca: és el tipus més comú i es produeix quan el coàgul de sang es desprèn o no es forma correctament al lloc d’extracció dental, exposant l’os i els nervis subjacents. Això causa un dolor intens i endarrereix el procés de cicatrització.                 
2. Alveolitis humida: tot i que és menys comuna, l’alveolitis humida es caracteritza per la presència d’un coàgul de sang al lloc d’extracció. Quan el coàgul s’infecta, pot causar dolor, mal alè i un gust desagradable a la boca.
3. Alveolitis crònica: aquesta forma d’alveolitis és menys freqüent i pot estar associada amb una cicatrització lenta després de l’extracció dental, cosa que provoca un dolor persistent i molèsties a la zona afectada.

L’alveolitis, també coneguda com alveolitis seca, pot estar associada amb els símptomes següents:   

1. Dolor intens i punyent a l’àrea de l’extracció dental
2. Presència d’un forat o cavitat al lloc d’extracció        
3. Mal alè persistent       
4. Mal gust de boca
5. Exposició de l’os i els teixits subjacents 

Quines són les causes que poden provocar una alveolitis?

1. Pèrdua prematura o desplaçament del coàgul de sang que es forma al lloc d’extracció.
2. Fumar després d’un extracció dental, ja que el fum de la cigarreta pot interferir en la formació del coàgul sanguini.    
3. Infecció bacteriana al lloc d’extracció.
4. 4. Factors locals, com una mala higiene oral, extracció de queixals del seny impactats o procediments quirúrgics complexos.    

Quines mesures poden ajudar a evitar una alveolitis?

La prevenció de l’alveolitis seca és un aspecte important de la cura dental, especialment després d’una extracció dental. Algunes mesures que poden ajudar a prevenir l’alveolitis inclouen:

1. Seguir les instruccions de l’odontòleg: és fonamental seguir les indicacions postoperatòries proporcionades pel dentista, que poden incloure glopejos bucals amb solucions específiques, restriccions en l’alimentació i cures en la higiene oral.
2. Evitar fumar: es recomana no fumar després d’una extracció dental, ja que el fum de la cigarreta pot interferir en la formació i retenció del coàgul de sang al lloc d’extracció.             
3. Mantenir una bona higiene oral: cuidar l’àrea de l’extracció i mantenir una bona higiene oral pot ajudar a prevenir infeccions que podrien contribuir a l’alveolitis.
4. Evitar glopejar vigorosament: durant els primers dies després de l’extracció, és important evitar glopejar vigorosament, ja que això podria pertorbar el coàgul de sang en formació. 
5. Seguiment amb el dentista: si s’experimenta un dolor intens i persistent després d’una extracció dental, és important comunicar-se amb el dentista per rebre atenció addicional.   

Seguint aquestes recomanacions, és possible reduir el risc de desenvolupar alveolitis seca després d’una extracció dental.

Com es tracta una alveolitis seca?

El tractament de l’alveolitis seca generalment inclou mesures per alleujar el dolor i promoure una cicatrització adequada. Algunes opcions de tractament són:        

1. Neteja de l’àrea: el dentista pot netejar curosament l’àrea afectada per eliminar qualsevol residu d’aliments i altres partícules que podrien estar contribuint a l’alveolitis.
2. Col·locació d’apòsit amb medicació: es pot col·locar un apòsit al lloc de l’extracció que contingui medicació per alleujar el dolor i facilitar la cicatrització. Aquests apòsits també poden protegir l’àrea i mantenir-la lliure d’agents irritants.    
3. Medicació per al dolor: es poden receptar analgèsics o antiinflamatoris per ajudar a controlar el dolor associat amb l’alveolitis.
4. Seguiment i cura: és possible que el dentista recomani visites de seguiment per monitorar la cicatrització i assegurar-se que l’alveolitis es curi adequadament. 

A més d’aquestes mesures, és important seguir les instruccions específiques proporcionades pel dentista per tenir-ne cura a casa, com ara glopejar amb solucions específiques i restriccions en l’alimentació.           

Buscar atenció dental professional és fonamental si hi ha sospita d’alveolitis, ja que el tractament adequat pot ajudar a alleujar el dolor i facilitar una cicatrització apropiada.