Fernando Reguera Sanz
Col·legiat núm. 28013537 . Practica l’odontologia des del 2016. Ortodontista referent a CDA.
En contraposició amb el que es pugui pensar, el blanc no és el color natural de les dents.
El color natural de les dents
Les dents naturals i sanes tenen tons grocs, marrons o grisos extremament subtils.
El color de les dents està genèticament determinat i hi ha un alt grau de variabilitat entre diferents persones, i fins i tot entre les dents d’una mateixa persona.
El to està determinat principalment per la dentina, que és la segona capa de teixit sota l’esmalt: l’esmalt és, de fet, translúcid.
Tot i així, les dents es poden decolorar per taques a la superfície o per canvis dins de la dent.
Extrínseca: es produeix quan la capa externa de la dent, l’esmalt, es tenyeix. El cafè, el vi, les begudes de cola o altres begudes o aliments poden tacar les dents. Fumar també provoca taques extrínseques.
Intrínseca: es produeix quan l’estructura interna de la dent, la dentina, s’enfosqueix o adquireix un tint groc. Algunes de les causes més comunes són l’excessiva exposició al fluor durant la primera infància, l’ús d’antibiòtics de tetraciclina durant la segona meitat de l’embaràs per part de la mare i algun traumatisme que hagi afectat la dent.
Relacionada amb l’edat: és una combinació de factors extrínsecs i intrínsecs. La dentina grogueja naturalment amb el temps, i l’esmalt que cobreix les dents s’aprima amb l’edat, cosa que provoca que es vegi més la dentina.
