BRÀQUETS DE SAFIR

Què són els bràquets de safir?

Els bràquets de safir són una alternativa als tractaments d’ortodòncia tradicionals. Es caracteritzen perquè són molt més estètics que els bràquets metàl·lics, ja que, com que estan fabricats amb cristall de safir, un material transparent, passen més desapercebuts. Això permet percebre la dent com si el pacient no portés posada l’ortodòncia, ja que és invisible a primera vista.

A més, tant els arcs com les lligadures són blancs, la qual cosa fa que encara passin més desapercebuts. En realitat, el disseny i la fabricació de tots aquests elements fan que el bràquet es mimetitzi molt millor amb les dents que en altres tractaments similars.

Quant al funcionament, els bràquets de safir tenen les mateixes característiques que un altre tipus d’ortodòncia. És a dir, permeten corregir qualsevol maloclusió dental, com l’apinyament, l’oclusió oberta, l’oclusió creuada o en tisora o la sobreoclusió, entre d’altres.

Avantatges dels bràquets de safir

Els bràquets de safir tenen una sèrie d’avantatges, especialment si es comparen amb els bràquets metàl·lics tradicionals i altres tipus d’ortodòncia:

• Són més estètics. El material amb el qual estan fets, el safir, és transparent, la qual cosa fa que els bràquets passin molt més desapercebuts i que no es distingeixin a una distància mitjana.
• No es tenyeixen ni es desgasten, a diferència d’altres bràquets estètics o invisibles que es taquen i s’engrogueixen amb el pas del temps.
• Són resistents. El cristall de safir és un dels materials més resistents dels que es fan servir en ortodòncia, per la qual cosa tenen menys risc de trencar-se que els que es fabriquen amb altres materials, com la ceràmica.
• Adherència. El cristall de safir s’adhereix millor a la dent que la porcellana o el plàstic, per la qual cosa és més difícil que es desenganxi o es despengui. L’adherència a la dent és millor i més duradora que en altres tipus d’ortodòncia.
• Els bràquets de safir no danyen les dents ni molesten, ja que no tenen caires afilats.
• La col·locació de les dents és tan eficaç com en la resta de bràquets.

Fases del tractament en la col·locació de bràquets de safir

La col·locació dels bràquets de safir i les fases posteriors no difereixen gaire de les d’altres tractaments d’ortodòncia. Així, es poden diferenciar:

1. Fase d’estudi. Com passa en altres tractaments d’ortodòncia dental, el tractament comença amb el diagnòstic de la dentadura del pacient. Per això, l’especialista ha de fer una sèrie de proves clíniques senzilles com radiografies o fotografies per poder establir el diagnòstic adequat i comunicar-lo al pacient. Quan el pacient decideix començar el tractament, es demanen al fabricant els bràquets de safir i se cita el pacient per col·locar-los.

2. Fase activa. És la fase en què se cimenten els bràquets de safir. Per fer-ho, és recomanable que el pacient se sotmeti prèviament a una profilaxi dental, que té com a objectiu netejar correctament totes les dents per després poder fixar-hi els bràquets amb precisió.

3. Fase de correcció de l’oclusió, en què es comencen a encaixar les dents en sentit anteroposterior i vertical fins a arribar a la posició corresponent.

4. Tancament dels espais dentals, per alinear-los en la posició correcta.

5. Acabat. El pacient visita l’especialista per determinar si les dents ja estan en la posició correcta o no i, si cal, es fan petits ajustaments sobre el tractament per aconseguir els resultats definitius.

6. Retirada dels bràquets de safir. Es produeix quan s’han assolit tots els objectius anteriors. Una vegada finalitzat el tractament, sempre cal col·locar retenidors per mantenir els resultats assolits en les fases anteriors.

La durada d’aquest tractament d’ortodòncia depèn del tipus de problema que es vol corregir, però acostuma a estendre’s més que en el cas d’altres bràquets, com els metàl·lics. Així, en cas d’un problema d’apinyament, el tractament és més senzill i, en conseqüència, la durada també és més curta, que pot ser d’entre 6 i 18 mesos. Tanmateix, en cas de problemes d’oclusió, és probable que el tractament duri de 18 a 24 mesos.