Odontologia Conservadora

¿Què és l’odontologia conservadora i restaurativa?

La definició d’odontologia conservadora, segons molts experts, és la branca de l’odontologia encarregada de reparar els teixits afectats per lesions de diferent índole, com ara, principalment, la càries, que n’és la patologia habitual. També inclou el tractament de lesions causades per trauma o per trastorns del desenvolupament.

La filosofia de l’odontologia conservadora inclou, sempre que sigui possible, preservar les dents naturals i prevenir l’extracció de les dents danyades.

Tractaments que engloba l’odontologia conservadora

L’odontologia conservadora inclou els tractaments necessaris i principals per mantenir una salut bucodental correcta:

Càries dental: endodòncia

El tractament més popular dins de l’odontologia conservadora és el de la càries dental. Aquest procediment se centra en l’eliminació del teixit infectat i la reconstrucció posterior dels materials biocompatibles del teixit perdut. Segons la part afectada i el tipus de patologia, l’odontòleg valora el tipus de material que ajudarà a restaurar la funció masticatòria i la funció estètica de la dent.

És una disciplina que permet prevenir i curar la càries dental en totes les fases. La càries és una malaltia que pot afectar l’estructura dental d’una manera lleu, en què es fan servir empastaments per substituir la part de la dent afectada, o pot avançar cap a estadis més severs, en què envaeixen teixits com la dentina i la polpa dentària. En aquests casos, abans de poder restaurar el teixit perdut de la dent, cal fer un tractament de conductes, també anomenat endodòncia, que consisteix en l’eliminació del nervi afectat de la dent.

En definitiva, l’odontologia conservadora o restauradora, coneguda també com a odontologia operatòria, engloba tots els tractaments necessaris per tornar el funcionament correcte de les dents. Les causes dels problemes dentals que abasta aquest tipus d’odontologia poden ser diverses situacions patològiques com ara els desgastos, les fractures o les càries, que provoquen la presència de cavitats petites o grosses, que es resolen amb una restauració posterior mitjançant, per exemple, un empastament.

En les situacions en què les cavitats són més profundes i arriben al nervi cal netejar la càries i fer una obertura per tractar el conducte o fer una endodòncia conservadora. Després del tractament del conducte radicular, cal restaurar l’absència d’estructura dental, i per això cal un gran farciment. Depenent de la dent que s’hagi de tractar, s’ofereix un tipus d’endodòncia o un altre segons el nombre de conductes radiculars que cal tractar.

En funció de la mida i les característiques, el farciment es pot fer directament en una sessió mitjançant un farciment convencional o empastament, que es modela directament dins de la dent i, després, s’endureix amb un llum de guariment especial.

Restauració coronària

La restauració coronària és un altre dels tractaments més recurrents de l’odontologia conservadora. És una tècnica que s’aplica quan la peça dental presenta una destrucció important de l’estructura, en general a conseqüència d’una fractura o d’una càries molt extensa. L’objectiu de la restauració dental és triple: protegir la polpa dentària, recuperar-ne la funcionalitat i millorar l’estètica de la dent danyada.

Tot procés de restauració coronària implica una primera fase en la qual es fa un sanejament i una neteja profunda de la cavitat dental que s’ha de tractar i, posteriorment, es procedeix al segellat. Per últim, té lloc la reconstrucció utilitzant els materials i les tècniques més adequats segons les circumstàncies de cada pacient. Bàsicament, hi ha tres maneres d’abordar una reconstrucció coronària: el compòsit, les facetes,  les incrustacions i les corones amb empelt o sense.

Avantatges de l’odontologia conservadora

Hi ha molts avantatges per incloure l’odontologia conservadora entre els tractaments dentals habituals, com ara:

• Procediments no invasius: engloba tractaments mitjançant els quals s’elimina un mínim d’estructura dental sana durant el procés de restauració, que és l’objectiu dental desitjable. L’esmalt natural i la dentina natural continuen sent els millors materials dentals que hi ha i, per tant, són preferibles els procediments mínimament invasius que redueixen l’impacte en l’estructura original i sana de la dent.
• Menys molèsties per al pacient: els procediments dentals mínimament invasius també són beneficiosos des del punt de vista del pacient. Hi ha menys molèsties, menys necessitat d’anestèsia local i una perspectiva real que la dent natural reparada durarà tota la vida.